Un poc d'història .........
El
renaixement
El renaixement de la cultura catalana a Catalunya Nord es pot situar molt
precisament amb la creació del poema " Canigó
" de Jacint Verdaguer (Barcelona ,1886 ) Aquest poema donarà
al català el seu estatut de llengua literària. Avui amb
els seus 11 milions de locutors el català és la setena
llengua parlada a Europa i la desena llengua més traduïda
al món (xifres de la UNESCO). El poema èpic Canigó
té per quadre les llegendes canigonenques del naixement de Catalunya,
que farà prendre consciència a diversos intel.lectuals de
la riquesa i valor de la llengua catalana. Cercles d'intel.lectuals a
l'entorn de Monsenyor Carsalade du Pont (1847-1932) de Josep
Sebastià Pons (Illa de Tet, 1886- 1962), del moviment Nostra
Terra entre les dues guerres, més tard l'Alzina que reagrupa els
estudiants catalans a Montpeller, i fins als anys 60 a l'entorn del GREC
(Grup rossellonès d'estudis catalans).
Però aquests cercles intel.lectuals, més aviat elitistes,
desitgen sobretot mantenir la flama de la llengua, sense veritablament
" popularitzar " aquest renaixement.
Fins als anys 60 és la llengua majoritària, utilitzada a
les cases de Catalunya Nord, però llengua prohibida dins l'àmbit
públic des de l'Edicte del rei Lluís XIV (1700).
Un pare fondador
El Pau Roure , membre del GREC serà la primera persona a voler
que el català sigui ensenyat a tothom, concretament volia integrar
el seu aprenentatge dins de l'ensenyament públic aprofitant la
llei Deixone del 1957. Les divergències al sí mateix de
la seva organització l'impulsarà a crear i dinamitzar un
moviment de joves catalans , el GCJC (Grup Cultural de Joventut Catalana)
l'any 1967.
Volem viure al país
Els joves que es troben en aquest moviment estan molt influenciats per les idees del 68. Es al mig d'aquest bull de cultura política, marcat pel catalanisme antifranquista del sud de les Alberes que naixerà més o menys tot el que es conegut avui dia com a creació del " moviment català " : Universitat Catalana d'Estiu, Nova Cançó (Grup Guillem de Cabestany) escoles catalanes, partits polítics, organització d'espectacles entre els quals el més prestigiós, el festival anual de les 6 hores de cançó catalana (fins al 83)...
Naixement d'una cultura literària
Totes aquestes festes, fires de pobles, aplecs de sardanes, concerts de
Lluís Llach i altres cantants sud catalans o del Grup Guillem de
Cabestany són ocasions pel GCJC de presentar i proposar al públic
una parada de llibres i discos catalans importats, més aviat de
contraban, de Girona o Barcelona.
¨ 1981 : el GCJC compra un camió " llibrebus "
i contracta un animador per probar de professionalitzar la venda del llibre
en català a Catalunya Nord.
¨ 1982 : davant de les demandes del públic reclamant
un lloc fix a Perpinyà on trobar tota la producció catalana,
una primera llibreria es crea al Centre Cultural Català (carrer
Sant Mateu, a un segon pis), que publicarà els seus primers catàlegs
i assegurarà una venda per correspondència.
¨B : la llibreria s'instal.la a la plaça dels Peluts a un entresol,
lloc que esdevé una mica més accessible.
¨ 1986 : la " llibreria catalana " es trasllada a
la plaça Joan Payrà ( a costat de la plaça de Catalunya,
i del banc de França !) al mateix temps un altre grup vingut del
GCJC creava una casa d'edició : El Trabucaire. La Llibreria Catalana
canvia d'estatut per esdevenir un comerç normal i corrent, canvi
necessari per tal d'evolucionar i passar a una velocitat superior. Durant
8 anys el camió " llibrebus " recorrerà les carreteres
de Catalunya Nord. En l'actualitat però, la Llibreria Catalana
distribueix la producció catalana a les llibreries de tot l'estat
francès a més de Catalunya Nord, assegura una venda
per correspondència regular i publica un butlletí que
llista de manera exhaustiva totes les publicacions( llibres, discos...)
nord catalanes o interessant les nostres comarques del Rosselló,
Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya.